L’Oficina Jove del Baix Llobregat és un equipament públic d’informació, orientació i assessorament gratuït i generalista on les persones joves de la comarca poden adreçar-se per resoldre dubtes, fer consultes i/o demanar més informació en relació a diversos àmbits (treball, formació, salut, relacions afectives, cultura, habitatge, entre d’altres).

A més, esdevé un punt de suport al conjunt de la xarxa d’emancipació de la comarca, treballant-hi col·laborativament i canalitzant les seves necessitats i propostes. L’Oficina Jove del Baix Llobregat està gestionada per la Generalitat de Catalunya i compta amb la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i la Diputació de Barcelona.

Parc torreblanca CL 340, a la planta baixa del Consell Comarcal.

elbaixllobregat@oficinajove.cat

650931906

93 685 24 00 ext. 650

Dilluns a divendres: de 9h a 14h

Dilluns i dimecres: de 16h a 18h


Potser t’interessa


Oficina Jove del Baix Llobregat

Una experiència transformadora! L’intercanvi Juvenil.

Milena Benítez Nilo

Monitora de lleure, actualment a l’atur. 

Es defineix com una persona aventurera, curiosa i somiadora.

 

Milena Benítez, una persona jove amb una llarga trajectòria en intercanvis juvenils: va participar a “Urban Culture” el Juliol del 2017, a “Dance Dialogue” l’abril de 2018 i a “Women & Peace” el Juliol de 2019, a més de fer un voluntariat europeu a Itàlia, comparteix amb nosaltres les seves experiències d’intercanvi i ens fa algunes recomanacions!

 

Qui és la Milena Benítez?

Sóc una noia de 21 anys nascuda a l’Uruguai, què va créixer a Castelldefels, Barcelona. Em considero una persona tranquil·la però aventurera. M’encanta viatjar, conèixer i descobrir noves cultures. També sóc una aficionada al món de l’art urbà i la fotografia.

 

Què has estudiat? Explica’ns una mica la teva trajectòria…

En finalitzar l’ESO, no sabia que estudiar, vaig treballar i viatjar durant un temps, també vaig fer petits cursos a través de Garantia Juvenil, fins que finalment, vaig decidir que voldria treballar amb infants i em vaig treure el carnet de Monitora de lleure. A finalitzar el curs, vaig trobar un Voluntariat Europeu a Itàlia, per treballar a una casa d’acollida amb nens no acompanyats. Durant aquell any vaig decidir acabar els meus estudis de Batxillerat, que ara estic cursant, per un futur poder anar a la universitat i fer un Grau d’Educació Social.

 

Quan et vas començar a interessar per la possibilitat de participar en intercanvis internacionals?

Vaig descobrir els intercanvis per casualitat. Als 18 anys, no passava per una bona època a la meva vida, estava bastant desmotivada i no trobava res que em feia il·lusió. Un dia, la meva mare em va recomanar cercar algun curs o proposta al casal Jove de Castelldefels. En aquell moment buscava cursos amb relació artístics o algun voluntariat. Em van comentar que en aquell moment al casal no hi havia res, però que si m’interessava podria parlar amb una persona que em proporcionaria informació sobre mobilitat internacional.
Vaig concertar una entrevista i vaig conèixer a la Vero, ella em va informar sobre els intercanvis i totes les possibilitats que ofereix Erasmus +.
Jo volia fer un voluntariat, però la Vero em va recomanar que primer, provés de participar en un intercanvi, que justament es faria a Castelldefels (Urban Culture), aquell estiu. Després de tota la informació rebuda, vaig decidir provar-hi.

 

Tens una llarga experiència en intercanvis juvenils, has participat a “Urban Culture”, a “Dance Dialogue” i a “Women & Peace” i a més has fet un voluntariat europeu a Itàlia, què destacaries de les diferents experiències?

Vaig començar amb Urban Culture i no vaig parar. Tots els intercanvis han sigut diferents i he pogut treure coses positives, però crec que, uns dels més rellevants, ha sigut “Women & Peace”.

Durant aquell projecte vaig aprendre molt sobre la importància del paper de la dona al llarg de la història. Un tema molt interessant, mai vaig dedicar-me a buscar informació, fins que no vaig participar en aquest projecte. A partir d’aquí vaig sentir la necessitat d’informar-me més i plantejar-me moltes coses de la vida.

El meu voluntariat va ser a Sciacca, un petit poble de la província d’Agrigento a Sicília. El projecte consistia en treballar amb infants amb risc d’exclusió social.
Vaig haver d’adaptar-me a un nou un país, amb una cultura i llengua diferents, preparar-me psicològicament a viure fora de la meva zona de confort i conviure en una mateixa casa amb companyes d’altres països i cultures durant un any sencer.

Afortunadament, tenia bastant experiència en intercanvis i més o menys sabia com funcionava la mobilitat internacional. Encara que s’assemblin pel procés de selecció o que es treballarà sobre un tema en concret, les dues formes de mobilitat són diferents.
Als intercanvis, vas en grup, l’estada és de poc temps i fas activitats ja preparades. En canvi, al voluntariat és un procés més individual, normalment són de llarga durada i has de crear el teu projecte personal.

 

Qui pot fer el Servei de Voluntariat Europeu?

El SVE ho pot fer joves entre 17 a 30 anys, amb nacionalitat o residència d’algun país de la Unió Europea. Aquests són els requisits indispensables per poder participar-hi.

 

Quines recomanacions donaries a d’altres persones joves a l’hora de triar aquest recurs?

És recomanable tenir una mínima formació educativa, així com tindre una base d’Anglès o un altre idioma. Però després tot dependrà del projecte què s’escull.
La major part dels participants, fan el SVE després d’acabar els seus estudis de grau. Així i tot, hi ha qui decideix fer un any sabàtic i participar-hi.

Crec que a part de la formació acadèmica, quan es decideix participar en un projecte com aquest, cal tenir una ment oberta, una bona actitud i ganes de sortir de la zona de confort.

 

Què ha significat per a tu participar en els intercanvis?

Participar en els intercanvis ha estat un abans i un després a la meva vida. Abans de la primera experiència era una persona desmotivada i desil·lusionada. A partir d’aquest, he pogut conèixer-me més a mi mateixa i evolucionar com a persona. Ja que m’ofereixen, aprendre, conèixer, tant cultures com persones, viatjar, etc.
He après molt, sobretot diverses formes d’educació no formal. Per exemple, tots els projectes es fan en Anglès, he de practicar-lo, sigui parlant durant els intercanvis o escrivint cartes de motivació per poder participar-hi. És una bona forma de millorar i continuar aprenent.
També sobre cultures i m’he adonat com vivint en un mateix continent, la diversitat cultural que hi ha.

 

Què t’ha aportat l’assessoria de mobilitat internacional de Castelldefels (dinamitzada per TACC) durant tot el teu procés? 

L’assessoria de mobilitat m’ha aportat moltes coses. Primer de tot, conèixer totes les possibilitats que ofereix Erasmus + per als joves. Seguidament, informació i assessorament a prop de casa i gratuïta.
La Verònica, què porta l’assessoria, m’ha ajudat moltíssim durant tot el procés. He rebut un seguiment individualitzat amb tota la informació proporcionada, consells, ajuda abans i després de fer el meu primer intercanvi. Suport durant la meva estada a Itàlia encara que no vaig anar-hi a través de Tacc, sinó amb una altra associació.

 

Compartiries amb nosaltres alguna anècdota viscuda?

Al llarg dels anys i dels projectes he tingut grans anècdotes, però crec que la què recordo amb tendresa va ser una durant un projecte a València, què es deia Re-connect.

El projecte consistia a reconnectar amb nosaltres mateixos i el nostre entorn, fèiem ioga, meditació, activitats per fomentar la cohesió en grup, etc.
Durant aquella setmana, vam coincidir al mateix alberg, amb un grup de nens amb capacitats especials.
Una nit, durant el feedback diari, un company va aportar la idea de crear alguna activitat per a l’altre grup amb el qual convivíem, ja que vam tindre una connexió des del primer minut. A tots ens va agradar la proposta i vam decidir plantejar la idea als responsables d’aquell grup. A l’altre dia, vam parlar i van accedir. Ràpidament ens vam posar a plantejar activitats adequades per a ells, i en una tarda, vam crear un plannig ple d’activitats.
Vam decidir realitzar-les l’últim dia. Va ser una tarda molt especial a la platja de Pil·les (Gandia). Vam fer jocs, vam ballar i vam jugar com a nens, tornant a la nostra infantesa, però el més increïble va ser la connexió que vam tenir amb aquell fantàstic grup, tot i que la majoria de la gent del projecte no parlava Espanyol.

 

Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència!

 

Sense comentaris

Post a Comment