Resiliència, concepte clau!

Esther Sánchez Rodríguez.

Integradora Social i Educadora Social.

Els educadors i les educadores, així com la resta de professionals del sector d’atenció a les persones, continuen treballant aquests dies de confinament.

Aquests perfils professionals són considerats essencials durant l’alerta sanitària; Desenvolupen la seva activitat als centres de menors, centres d’acollida, pisos tutelats, entre d’altres.

S’està fent poc ressò de la tasca imprescindible que estan portant a terme en aquests dies, especialment, al costat dels col·lectius més vulnerables. Per tal de donar suport i fer més visible als educadors i a les educadores socials i els professionals del sector d’atenció a les persones que segueixen en actiu, avui parlem amb Esther Sánchez, Educadora social d’un pis tutelat al Baix Llobregat!

Per què vas decidir formar-te com a Educadora Social?

Quan tenia 17 anys i fins els 21 ,vaig començar a fer voluntariat com a monitora a un centre d’esplai a la meva ciutat, Viladecans. Aquest esplai acollia a nens i nenes que arribaven derivats de serveis socials. Va ser aquí quan vaig tenir clar que volia treballar al món social, i sobretot amb infància. En un primer moment volia estudiar magisteri d’educació infantil, però finalment i amb el temps, em vaig decidir per l’educació social. Penso que aquesta professió té molt de vocacional.

Abans però, vaig estudiar un CFGS en Integració Social a l’any 1999-2001, era unes de les primeres promocions d’aquest cicle encara desconegut i poc reconegut en aquells moments, però que em va donar l’oportunitat de poder treballar de forma remunerada en centres oberts, CRAE’s, Centre d’ acollida per dones víctimes de violència de gènere, formació de dones migrades i des d’aquest moment sempre he estat vinculada al món social en diferents fundacions, entitats i empreses. Porto en la professió 18 anys.

He continuat la meva trajectòria i formació estudiant a la UOC .

Creus que la figura del Educador/a Social està adquirint una rellevància important en aquests moments o és el perfil professional oblidat?

Crec que avui dia la figura dels educadors/es socials està més reconeguda, tot i que ha estat una evolució en el temps, des que es va reconèixer la professió amb estudis universitaris als començaments dels anys 90. La creació del Col·legis Professionals d’Educadors/es Socials també han ajudat molt a visibilitzar la professió.

Durant la pandèmia, és cert que s’ha parlat molt de professionals sanitaris, transportistes, policies, empleats de supermercats, etc. que ben mereixen un reconeixement exemplar durant aquesta crisis, però, no s’ha posat atenció als educadors i educadores socials que, per exemple, en el meu cas treballem en recursos residencials. En aquests moments la nostra feina ha fet que traiem, encara més, el millor de tots nosaltres com educadors i educadores, i a nivell personal també, per fer més fàcil el confinament dels infants i adolescents.

Quins creus que són els trets més significatius de l’Educació social?

Personalment, crec que un dels trets més importants és l’acompanyament a totes aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat per diferents motius, dotar-los de totes les eines necessàries per que tinguin accés als drets de tota la ciutadania, que és la base principal de l’educació social.

Pots explicar-nos una mica sobre la teva feina al pis tutelat?

El pis tutelat on treballo actualment acull a noies dels 16 als 18 anys, és un recurs residencial, per a la guarda, cura i atenció integral de les joves ateses, on es resideix de manera temporal fins el compliment de la majoria d’edat. Té 6 places i l’equip educatiu el formem 5 educadores.

Les nostres funcions són promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives, inserció socio laboral i treballar tots els hàbits d’autonomia personal. Ens coordinem amb tots els serveis que treballen en cada cas que atenem, i amb els professionals d’altres sistemes de benestar social, amb entitats associatives de la localitat, amb els centres educatius, d’oci, esportius i professionals de la salut. Proporcionar a les joves ateses tota la cobertura que comporta l’exercici de la seva guarda i garantir el seu benestar integral.

Les joves son partícips directes del seu desenvolupament a la llar; un exemple es que participen conjuntament amb la educadora referent en l’elaboració del seu projecte educatiu individual, establint els objectius de forma comú d’allò que s’ha de treballar. Sempre vetllant pels seus interessos i sent escoltades per l’equip educatiu. Valorem que la implicació en el seu propi procés és un èxit en aquest moment de transició fins arribar a la majoria d’edat.

Quins recursos i estratègies consideres més prioritàries aplicar en aquests moments de confinament?

Les educadores hem plantejat des de el primer dia que es va decretar l’Estat d’alarma unes rutines diàries per a les joves, més flexibles que les que tenen a la seva normalitat, però això ens ha fet que les noies continuïn amb els seus estudis i tasques escolars i en certa manera els hi dona estabilitat i tranquil·litat. Tot això ho hem complementat amb activitats de caire lúdic a nivell grupal, i també donar espais individuals a les joves. Fem tallers de teatre improvisat, pintura, escriptura creativa, classes de Zumba, de Ioga etc. Hem potenciat tota la nostra creativitat i esforç com a equip davant una situació tant atípica com és aquesta. Tenir cura sobretot a nivell emocional entre totes ha estat fonamental durant el confinament, escoltar a les noies, fer propostes comunes, establir horaris… En definitiva veure la part positiva d’aquesta situació per aprendre tant les noies com les educadores.

El concepte de resiliència es treballa molt en el nostre recurs a través de diferents activitats i dinàmiques ja siguin individuals o grupals. Que les joves tinguin la capacitat d’adaptar-se vers les adversitats i transformar-les en actituds positives per continuar endavant, això es pot estendre als moments que ara ens trobem i també com un aprenentatge de vida.

Durant aquest confinament, en el que encara estem, hem pogut compartir moltes més estones amb les joves: compartint moments lúdics, espais íntims per poder parlar de com es senten davant aquesta situació, poder treure conclusions sobre el que està passant i escoltar-nos més.

S’ha fomentat més la cohesió com a grup i com a equip. La capacitat d’adaptació de les noies durant el confinament és molt bo, fet que les educadores valorem com molt positiu, ja que en uns primers moments pensaven que la situació potser seria més complicada.