Oficina Jove del Baix Llobregat

Aprenentatge a la Llar?

Gemma Ruiz

Llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Llengües Aplicades a la UdL i Postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística a l’Escola de Postgrau de la UAB; actualment professora de secundària a Sant Feliu de Llobregat.

 

Les mesures adoptades per les autoritats per mitigar la propagació d’aquesta pandèmia inclouen tancar tots els centres educatius del País.  Per això un dels reptes que ens porta el Covid-19 és si hem de portar l’aprenentatge de les aules a l’interior de la llar. Sobre aquesta realitat parlem amb Gemma Ruiz, Professora de Secundària a Sant Feliu de Llobregat.

  

 

• Hem de mantenir els hàbits d’estudi en aquest dies de confinament a casa?

 

Crec que en una situació de confinament com aquesta és impossible mantenir uns hàbits semblants als de la vida quotidiana. Però, sí que crec que els alumnes han de trobar el seu «nou horari», adaptat a la seva situació a casa i a les seves característiques personals, i dins d’aquest nou horari trobar un espai per dedicar-lo a l’estudi i la feina personal. Per exemple, aquestes primeres setmanes els professors hem proposat feina no avaluable per fer a casa, però és possible que molts alumnes no tinguin els mitjans ni la predisposició per fer aquesta feina de manera autònoma, ni en la quantitat d’hores proposada, mentre que d’altres potser ja han fet tota la feina. Per tant, entenem que ha quedat a la decisió de cada família com gestionar aquestes primeres setmanes i com crear la nova ruta familiar.

 

Sí que m’agradaria recomanar als joves que intentin mantenir un horari diürn, és a dir, que no vagin a dormir cada dia més tard i es llevin al migdia, com pot ser la tendència de molts adolescents, i que mirin d’aprofitar el dia a la seva manera.

 

D’altra banda, molts professors esperem que el fet de tenir menys feina de l’habitual aquestes setmanes i només de tipus individual els faci reprendre les classes amb més ganes i més interès quan arribi el moment. Molts alumnes generalment es mostren apàtics davant la seva formació i davant la rutina de classes diària, que veuen només com a una obligació sense al·licients, potser ara veuen que l’assistència diària a l’institut els aporta molt més que només el treball de continguts, i potser tornen amb més ganes de col·laborar, aprendre i compartir.

 

• Creus què és un bon moment per reflexionar sobre l’itinerari formatiu que volem escollir?

 

Els alumnes de 4t de la ESO i de Batxillerat es troben en un moment decisiu de la seva trajectòria formativa i han de tenir en compte que aquesta aturada no serà fàcil de gestionar un cop tornem a la «normalitat». Els recomano dedicar tots aquells moments en què se sentin motivats a l’estudi d’aquelles matèries o aspectes en què tenien més dificultats. Durant el dia a dia habitual, tenen tanta feina que no poden superar fàcilment els obstacles, però ara poden, de manera individual o amb l’ajuda de familiars, amics i professors, centrar la seva intenció a superar aquells aspectes que els estaven creant dificultats per continuar amb el seu aprenentatge. És a dir, poden dedicar els esforços vertaderament a allò que els costava més de dur a terme amb el gran volum de feina diària durant el curs.

 

D’altra banda, efectivament, és un bon moment per a la reflexió individual i per reconèixer quins aspectes dels diferents itineraris educatius els atrauen més, o menys, agafar consciència i responsabilitat sobre la seva tria de formació, i dedicar temps i interès a conèixer coses noves i a replantejar-se noves possibilitats formatives. Quan el temps s’alenteix d’aquesta manera tan dràstica que estem vivint pot ser un bon moment per mirar el nostre interior i reflexionar sobre les nostres preferències personals, sense la pressió de la rutina diària i el pes de l’expectativa social.

 

• Coneixes recursos educatius innovadors? O clàssics?

 

Hi ha molts recursos educatius! Personalment, crec que els recursos innovadors són molt útils a les aules i amb un bon seguiment per part del professorat, però no per aquesta situació. Els joves dediquen moltes hores diàries a l’oci digital i coneixen moltes opcions innovadores en aquest sentit, però a l’hora de tractar amb recursos per a l’aprenentatge necessiten l’assessorament dels docents i la feina compartida amb els companys. En aquesta situació d’intimitat familiar i de disponibilitat de temps, potser és un bon moment per fer servir metodologies tradicionals que han quedat en desús. És curiós com per superar aquest aïllament tots els experts recomanen fer aquelles activitats que menys representació tenen a la programació escolar curricular, és a dir, fer art, música, literatura, dedicar temps i interès a tasques més manuals, amb materials clàssics o reciclats, exercici de manera lliure, entre d’altres.

 

• És un bon moment per intercanviar coneixements amb els familiars, com podem crear un vincle educatiu col·lectiu?

 

Sempre hauria de ser un bon moment per intercanviar coneixements amb els familiars.  Hi ha moltes possibilitats per practicar la feina escolar i, alhora, interactuar amb la família i col·laborar per amenitzar aquests dies. Posaré alguns exemples que comentàvem aquests dies amb una amiga que també treballa amb joves diàriament. Algunes propostes són: entrevistes amb els familiars més grans, fent preguntes divertides, del seu passat, de la seva joventut, del seu lloc d’origen, dels seus gustos personals i el seu oci ara fa mig segle; preparar temari d’alguna matèria que els agradi i fer presentacions per a tota la família, ja que com més s’aprèn és ensenyant i compartint; també poden preparar exposicions o treballs sobre temes lliures del seu gust, com jocs, novel·les, còmics o sèries, i rebre preguntes dels familiars; i fer exercicis de moviment, teatre, coreografies o ritmes musicals en coordinació amb els membres de la casa, entre moltes altres.

 

• A casa no aconsegueixo mantenir una rutina, què puc fer?

 

Jo no aconsegueixo mantenir una rutina, i m’agrada d’aquesta manera. Pots aprofitar per sentir-te i escoltar-te més, i intentar fluir una mica més amb el que et demana el teu cos i la teva ment. Potser molts joves que tenen una addicció als videojocs arribaran al límit i veuran que no els aporten tant com ells creuen i poden sentir vertaderament la necessitat de sortir a jugar al carrer, ara que no ho poden fer, potser altres joves s’adonen que les xarxes socials no són la vida real sinó una visió hipòcrita de la realitat i comencen a necessitar interactuar personalment amb els seus amics, a poc a poc deixar la façana per obrir el seu interior real sempre tan amagat a les persones de més confiança, potser d’altres troben el gust per la lectura en comptes de les sèries de televisió… potser és un moment d’inflexió per a tots, de canvis en el nostre interior, silenciat fins ara per les obligacions i la rutina diària.

 

• Estic tot el dia amb el mòbil… Els adults han de controlar les xarxes socials entre les persones joves? Han d’imposar una rutina d’estudi?

 

Les dinàmiques familiars i les programacions individuals de cada persona no poden canviar radicalment d’un dia a un altre, o sigui que cada família mantindrà més o menys el seu grau de control habitual. Crec que sí que és moment de no recórrer a la prohibició ni a l’autoritat, sinó a l’enteniment i a la persuasió, de buscar una comunicació més propera i sincera entre els membres de la família. Potser els pares  tenen una idea del que creuen que és millor per als seus fills i poden mirar d’explicar-los-ho, de fer-los veure per què creuen allò, i així els fills també poden donar el seu punt de vista, sempre tan infravalorat.

 

Sobre controlar els mòbils, moltes famílies espien els seus fills, però per les experiències personals que he viscut de ben a prop, mai es pot controlar tot el que els joves comparteixen online, i ben al contrari, un seguiment exhaustiu dels moviments dels fills fa que actuïn encara més d’amagat i vagin més enllà en la recerca de situacions arriscades. Crec que és millor fer un assessorament en aquest sentit, una advertència, un crit a la responsabilitat i a la confiança en els nostres joves. I, sempre, estar atents per recolzar-los si ens trobem davant d’una situació compromesa, no censurar-los.

 

Els progenitors han de preveure les fake news?

 

Sobre les fake news, com podem els adults assessorar si també som enganyats constantment? És el moment de ser crítics, de compartir obertament tots els punts de vista possibles sense menysprear-los, de mirar les dues cares de la moneda i també la línia lateral… Tots som enganyats constantment pels mitjans de comunicació, d’una cosa petita se’n fa una muntanya i de les coses importants no se’n parla mai… la informació està controlada i manipulada, també la suposada lliure i digital, com molts altres aspectes del nostre sistema capitalista (marginador i esclavista que tant defensem). Potser és moment de veure el telediari tots junts i, entre tots, detectar la falta de lògica i de dades serioses, així com la demagògia i el sensacionalisme que fan del periodisme actual un programa més d’entreteniment. A veure això potser ens poden ajudar els joves a nosaltres, ja que els adults creiem que ja ho sabem tot i no ens qüestionem gaire: proposo que els joves preguntin tot allò que no entenen i que nosaltres com a adults «informats» mirem de respondre les seves preguntes… veurem ràpidament que no hi ha respostes lògiques, que vivim en un món i en una societat sense sentit.