Ampliant Mirades
Mireia Luna.
Treballadora Social i Terapeuta familiar experta en relacions de dependència.
Directora tècnica del Cabalbaix, Pla supramunicipal sobre drogues i comportaments de risc.
El consum de drogues és una de les temàtiques que de manera més evident i massiva han expressat un malestar social al llarg dels anys. Actualment, la incertesa, provocada per la crisi sanitària, causada per la covid-19, ens pot servir com a marc de referència en la mesura que és un àmbit mancat de certeses i ple encara de contradiccions i de preguntes, com les diferents realitats que vivim avui, com a persones, com a ciutadans i com a professionals. Ens trobem instal·lats gairebé de manera permanent en una incògnita, en un esdevenir que no sabem cap a on ens condueix. Se’ns fa difícil predir què ens espera; els canvis són radicals, el temps en què esdevenen els canvis és fugaç i sovint no ens permet adequar-nos a una “nova realitat”. Per tot això, parlem amb l’experta Mireia Luna!
1. Quins són els inicis de Cabalbaix?
Els inicis del Cabalbaix es remonten a finals del 2004, quan diversos professionals tècnics dels departaments de Serveis Socials d’Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires mostraren la seva preocupació pel consum de drogues sobretot en població adolescent/jove. Ells van iniciar diferents accions preventives i un estudi sobre consum de drogues a alumnat de 4t d’ESO. A partir d’aquí van contactar amb diferents entitats especialitzades per a poder dur una intervenció més integral. L’associació a la qual jo pertanyia en aquell moment (GASS, Grup Associat pels serveis de salut) fora l’encarregada de presentar el projecte, crear un Pla sobre drogues amb identitat pròpia que abarcava tant la prevenció com l’atenció i la investigació sobre substàncies, i no només en població jove sinó adulta també.
El Cabalbaix és aprovat per tots els municipis al 2005 i fins a dia d’avui.
Actualment, dirigeixo i coordino el Cabalbaix com a professional autònoma, la qual cosa ja va ser un repte en el seu moment.
L’interès és seguir en el créixer i el crear: ampliar les intervencions en qualitat i quantitat, anant modificant accions/estratègies/camps d’actuació i adaptant-nos a realitats canviants; evitar l’estancament i continuar allunyant-nos de postures obsoletes, moralistes i simplistes de la intervenció en drogues.
2. Quines són les actuals tendències de consum de drogues en la població jove del Baix Llobregat?
Sóc partidària d’ampliar mirades i no quedar-nos amb afirmacions o informacions parcials d’un moment social, educatiu, econòmic, etc. concret; es pot caure en el titular alarmista o de sentència que pot afavorir a crear un imaginari en la població que després és complicat de desmuntar; per exemple, la sentència de “cada vegada són més joves a l’hora de consumir, cada vegada comencen abans” prové d’unes dades d’edat d’inici de consum que es van tergiversar pel que fa a mitjans de comunicació.
Per a mi, s’ha de tenir en compte a la pròpia persona: el seu moment vital, el seu context, el seu estat físic/emocional/familiar/etc., la seva capacitat de decisió,… Fixar-nos només en les substàncies i en l’etiquetge de les persones que en consumeixen limiten molt la intervenció i la visió més real.
Els joves de la zona d’actuació del Cabalbaix no es distingeixen d’altres joves d’altres zones geogràfiques. Sempre hi ha peculiaritats en el territori, però no provoquen que siguin unes diferències abismals.
Les drogues més consumides són l’alcohol i el cànnabis: l’alcohol és la substància que més consums problemàtics n’està causant (consums altament intensius, intoxicacions, agressions, etc.) tot i que en població jove no s’observa addicció a begudes alcohòliques.
Pel que fa al cànnabis, és una de les drogues més estesa en el seu consum i la que mostra més diversitat en el consum: hi ha persones que fan consums puntuals o experimentals, d’altres que l’utilitzen de forma habitual i d’altres que desenvolupen addicció.
Els riscs més associats al seu consum són la intoxicació, les baixades de tensió corporal, la desmotivació, tema legal per multes, tràfic de la substància.
3. Durant la Crisi de la Covid-19 han canviat les formes de consum?
Crec que encara és d’hora per fer valoracions tancades, per aquest motiu estem fent intervenció més comunitària i de carrer per a tractar de prop amb la població jove, poder anar observant i extreure’n conclusions que s’ajustin a la realitat per no caure en percepcions.
Una de les informacions que sí que ha anat arribant és l’alt consum de les pantalles en general en la població jove, expressat pels propis joves.
Respecte a la població adulta, també és precipitat afirmar canvis de patrons de consum, encara que sóc del parer (també en relació amb la població jove) que sí que hi haurà canvis degut a situacions laborals, formatives, econòmiques, culturals,…
4. Què busquen les persones joves en les drogues?
Hi ha una mica de tot… No tothom funciona ni decideix d’igual manera: hi ha persones que simplement ho fan per curiositat o per transgredir en un moment determinat i ja està, unes altres decideixen no consumir res, d’altres per situacions de diversió amb el seu grup, per experimentar un estat modificat de la seva consciència (i aquí pot ser el que sigui: desinhibició, acceptació, nous rols, relaxació, evasió…)
5. Quin serà el futur de les drogues pel que fa a regulacions legals, tendències de consum?
El futur de les drogues…. És que sempre hi seran…. El seu futur està assegurat jajajja. El meu parer és que s’hauria de tendir cada vegada més a un tema de salut com qualsevol altra, que pot afectar a qualsevol persona i a qualsevol àmbit; a nivell legal és un afer complicat i a nivell preventiu, complex: tothom té una opinió personal sobre les drogues, no hi ha un criteri únic amb la qual cosa existeixen moltes contradiccions i missatges molt confosos.
La tendència… desconec en aquest moment cap a on anirà degut a tota la situació actual, però és possible l’extrem: o bé les persones aniran a la recerca de buscar l’anestèsia del patiment i la incertesa o bé l’acceleració dels seus impulsos i angoixes.
Recordar que hi ha certes medicacions que són susceptibles de crear addicció i és possible que hi hagi canvis també en el seu consum.
6. De quina manera podem prevenir un consum abusiu?
Aquesta pregunta dóna per una entrevista sencera. La millor prevenció és procurar la cura, la protecció, el respecte, la coherència cap a les persones i cap als missatges que transmetem sigui quin sigui l’àmbit: familiar, laboral, formatiu, de lleure, etc. Això tan fàcil de dir i tan complicat d’exercir.
Els sistemes de prevenció, sortosament, han anat evolucionant però encara queda molta feina per fer, ja que continuem sense criteris unificats ni únics: uns et poden dir que les drogues maten i altres que poden ser el millor de la vida….
L’actitud crítica i el qüestionament és bàsic per a la prevenció de consums problemàtics i donar una altra mirada a aquelles persones que presenten dificultats amb elles: aquestes persones estan mostrant algun tipus de malestar, molt ben amagat rere els consums.
7. Calen nous perfils professionals en el marc de la prevenció?
S’hauria d’apostar per més formació i professionals especialitzats en intervenció comunitària de carrer.
8. En els últims anys hem viscut l’eclosió de les noves tecnologies. Això ha comportat canvis en la forma de comunicació, relació, patrons d’oci, etc. Tot plegat ha fet canviar alguna tendència en el consum de drogues?
Més que canvis en la tendència de consum de drogues, hi ha més exhibició pública del consum. La manera de fer servir les tecnologies ja és en si una nova manera de consumir.
9. Quins són aquells mites i tòpics més arrelats en el món de les drogues i què cal saber per no caure en idees falses o equivocades?
N’hi ha molts: des que l’alcohol t’activa, fins que el cànnabis és natural i no pot fer mal, o que tothom consumeix, o que són els joves qui més i pitjor ho fan…
Important: anar una mica més enllà i no quedar-nos amb la primera informació que ens arriba. Hi ha canals d’informació real i objectiva sobre drogues.
On mirar: www.sobredrogues.net, www.laclara.info, www.elpep.info, http://drogues.gencat.cat/ca/inici/
10. Finalment, quin creus que hauria de ser el missatge que la societat transmetés, en relació amb les drogues, a les persones joves?
El missatge, o missatges, haurien d’anar en línia amb el que és real, i amb les possibilitats: “És possible que t’hi enganxis, És possible tenir un accident, És possible que et sentin bé/malament, etc.” No existeix la seguretat en què et passarà. És important també donar missatges de cura cap a un mateix i de capacitat de decisió, a més de “En funció de què es decideix”.
