La Joventut i el Futur del Món Rural

La falta de capital per al desenvolupament de projectes propis, la falta d’oportunitats laborals i les dificultats en l’accés a l’habitatge són alguns dels obstacles més importants que impedeixen la realització de projectes de futur de les persones joves.

Així ho indica els principals resultats derivats de l’Enquesta sobre la Joventut i el Futur del Món Rural a les persones joves de Catalunya, realitzada des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), durant els mesos de març i abril d’aquest any, en plena pandèmia, en el marc del projecte europeu de recerca H2020 Ruralization.

L’Enquesta, que constitueix la primer part d’una línia de treball desenvolupada conjuntament per tots els socis del projecte en 10 països europeus diferents, ha de permetre conèixer millor les expectatives i els projectes de futur personals i professionals de les joves europees de diferents tipus de territoris, així com la seva vinculació amb el món rural, i ha de contribuir posteriorment a alimentar la definició de polítiques de desenvolupament rural a nivell local i regional, especialment adreçades a la joventut.

Concretament, un total de 192 joves en edats de 18 a 30 anys del Baix Camp i el Baix Llobregat, com a localitats predominantment urbanes, i el Lluçanès i la Terra Alta, com a localitats predominantment rurals, han respòs l’enquesta de forma completa. Cal tenir present, no obstant, que la mostra de joves enquestades no ha estat estrictament aleatòria, que no representen a la totalitat del territori català, i que la situació extraordinària que s’ha viscut arran de la COVID19 pot haver afectat les respostes facilitades; cal, per tant, prendre els resultats amb la deguda precaució:

Només un 18,8 % de les joves enquestades manifesta voler viure en localitats urbanes per a desenvolupar el seu projecte de vida en el futur, mentre que un 81,2 % vol fer-ho en indrets rurals (més al Lluçanès i la Terra Alta que al Baix Camp i el Baix Llobregat). Tenint en compte el tipus de localitat en què les joves enquestades manifesten residir actualment, això significa un increment d’ aproximadament el 33 % en la preferència per les localitats rurals.

No obstant, només un 3,7 % de les joves vol viure en àrees rurals remotes, preferint la majoria una àrea rural intermèdia (39,1 %) o propera a una ciutat (38,5 %). Certament, doncs, no totes les localitats rurals semblen oferir el mateix atractiu a les joves, essent l’accessibilitat i la comunicació amb altres localitats elements clau en la decisió d’establir-se a rural.

Una majoria de joves (51 %) menciona explícitament que desitja viure en una casa, més a la Terra Alta (60 %), i al Baix Camp és destacable la proporció de joves que vol viure en un mas, masia o casa de pagès (23,1 %).

Més d’un 40 % voldria combinar el treball assalariat amb un projecte per compte propi (+ 34 punts percentuals en relació a la situació laboral actual), un 20 % voldria ser únicament emprenedor/autònom (+ 10 p.p.), i només un 38 % vol ser únicament assalariat (- 42 p.p.), més a les àrees de caràcter més urbà (Baix Llobregat i Baix Camp). És destacable, en tot cas, el desig d’autonomia professional en els projectes vitals i professionals de les joves enquestades.

Un 17,7 % de les joves vol treballar en una empresa agrària (+ 3,3 p.p. respecte al percentatge actual de joves enquestades que declaren treballar al sector agrari), menys que actualment al Lluçanès (-4 p.p.), més a la resta, especialment al Baix Llobregat (+ 10 p.p.). Tot i que no és un desig majoritari, cal tenir present l’ increment de l’atractiu de l’activitat agrària per a la població juvenil enquestada.

Preguntades obertament sobre l’estil de vida desitjat, una vida social activa, incloent voluntariat i desenvolupament de xarxes veïnals, és mencionada per un 16,7 % de les joves, mentre que un 10,4 % vol un estil de vida sostenible i responsable mediambientalment. Tranquil·litat (7,8 %), autosuficiència (6,8 %) i conciliació familiar (5,7 %) són altres elements destacats per les joves.

Finalment, però no menys important, els obstacles més importants que impedeixen la realització de projectes de futur de les joves, ja resideixin en localitats urbanes o rurals, són, segons les enquestades, i per aquest ordre: la falta de capital per al desenvolupament de projectes propis (sobretot a Baix Camp), la falta d’oportunitats laborals (sobretot a Terra Alta), el funcionament del sistema econòmic (sobretot al Lluçanès), la precarietat laboral (singularment al Baix Llobregat), i les dificultats en l’accés a l’habitatge (especialment al Lluçanès).

Un cop coneguts els resultats de l’enquesta, el proper pas consistirà en la reflexió col·lectiva sobre possibles polítiques de desenvolupament rural, procés per al qual incorporaran en la discussió els resultats de les enquestes realitzades a joves de la resta de països europeus participants en el projecte, així com també una anàlisi de tendències de futur del món rural, liderat per la Universitat de Turku. Tot plegat, però, no serà fins a principis del proper any 2021.

De manera complementària a les preguntes definides específicament en el marc del projecte Ruralization, l’equip de la XCN va plantejar altres qüestions orientades a obtenir informació d’interès respecte les inquietuds de la joventut envers la conservació de la natura.

En aquest enllaç podeu veure un resum del que s’ha percebut al Baix Llobregat