Dia Mundial del Braille
Aquest dia se celebra en honor a Louis Braille (va néixer el 4 de gener de 1809) amb la finalitat de crear major consciència sobre la importància del braille com a mitjà de comunicació per a la plena realització dels drets humans per a les persones cegues i amb diversitat visual.
Les persones cegues han après a llegir i escriure per mitjà del braille, un sistema alfabètic tàctil de 6 punts distribuïts en un rectangle de 3×2 que representa les lletres, els números i els símbols de la majoria d’idiomes del món. L’absència o presència de punts en aquest rectangle és la que permet saber de quin símbol es tracta. Amb aquest sistema es poden fer 64 combinacions diferents.
Un sistema inventat pel Jove de 15 anys, Louis Braille! (el 1824). Ell volia tenir el dret a llegir llibres igual que altres nois i per això va crear aquest alfabet tàctil que fos fàcil d’aprendre, reproduir i utilitzar.
ONCE explica en el seu web en què consisteix aquest sistema de lectura i escriptura: Sistema Braille, ONCE. Fins i tot donen una opció per a aprendre el sistema braille: Curs bàsic de sistema braille. Cada any ONCE realitza adaptacions al llenguatge Braille dels llibres de text que els alumnes amb discapacitat visual necessiten, i dels llibres d’oci o d’estudi que els vingui de gust llegir.
Com va inventar Louis Braille aquest sistema de lectoescriptura?
Un dia de 1812, prop de París a França, Louis Braille estava jugant en el taller del seu pare on es fabricava arnesos. Als seus 3 anys d’edat, a prendre una de les més punxegudes i va jugant va ocórrer un accident que li canviaria la vida. En tractar de fer un buit en el cuir, l’alena se li va relliscar de les mans i li va perforar un ull. L’ull es va infectar i la infecció li va passar a l’altre ull. Als 5 anys, Louis Braille estava completament cec.
Per sort, els seus pares tenien clar que això no havien de negar-li l’oportunitat d’estudiar, així que ho van inscriure a l’escola i, als 7 anys d’edat, Braille va començar a assistir a classes. Però sense poder llegir o escriure, estava sempre en desavantatge.
Louis Braille a l’escola
Finalment, es va guanyar una beca per a estudiar en el Real Institut per a la Joventut Cega (RIJC) de França. Braille va arribar a París i al RIJC quan tenia 10 anys.
En aquesta època, el sistema per a llegir que s’utilitzava fins i tot en aquest institut era molt bàsic: els pocs llibres que tenien havien estat impresos amb lletres en relleu, un sistema inventat pel fundador de l’escola, Valentin Haüy. Això implicava que els estudiants havien de recórrer amb els seus dits cada lletra lentament de principi a fi per a poder formar paraules i, després de molt d’esforç, frases.
En 1821, Charles Barbier, un capità de l’exèrcit francès, va arribar a l’institut a compartir un sistema de lectura tàctil desenvolupat perquè els soldats poguessin llegir missatges en el camp de batalla en la foscor, sense alertar a l’enemic encenent llanternes.
Se li havia ocorregut que la seva escriptura nocturna, com l’havia anomenat, podia ser de profit per als invidents. En lloc d’utilitzar lletres impreses en relleu, l’escriptura nocturna usava punts i guions en relleu.
Louis Braille, va prendre el codi com a base i el va anar afinant. Tres anys més tard, quan tenia 15 anys, havia completat el seu nou sistema.
La primera versió del seu nou sistema d’escriptura va ser publicada en 1829. El que havia fet era va ser simplificar el sistema de Barbier, reduint els punts en relleu. La idea era que quedessin de la grandària indicada per a sentir-los amb el tou del dit amb un només toc.
Per a crear els seus punts en relleu en el full de paper va usar una alena, la mateixa eina punxeguda que li havia causat la ceguesa. I, per a assegurar-se que les línies quedessin rectes i llegibles, va utilitzar una reixeta plana.
Braille va morir 2 anys abans que finalment comencessin a ensenyar el seu sistema en l’institut en el qual ell havia estudiat.
Amb el temps, el sistema es va començar a usar per tot el món francoparlant. Per a 1882 ja estava en ús a Europa i en 1916 va arribar a Amèrica del Nord, i després, a la resta del món.
No obstant això, amb l’adveniment de noves tecnologies, incloses les computadores parlants, les taxes d’alfabetització en aquest sistema estan disminuint.
