Què significa ser noi o noia en la nostra societat?
Les darreres setmanes hem estat a l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat parlant sobre la diversitat sexual i de gènere amb els alumnes.
Què significa ser noi o noia en la nostra societat?
Significa moltes coses: significa que em de ser només una de les dues opcions, que una és la contrària de l’altra (sexisme) i que una és millor que l’altra. A més en escollir una o l’altre estem atorgant unes característiques pròpies del nostre context social. Des de petits anem aprenent que unes coses son per nois i d’altres per noies, i que aquestes categories no es poden triar ni modificar.
Aquestes idees a la nostra societat prenen coherència en el sistema anomenat sexe-gènere. Aquest, és un sistema de creences que organitza i jerarquitza les persones en funció del seu gènere tenint en compte solament home-dona, adscrit d’una lectura binària dels cossos que determina el sexe de les persones (mascle/femella) i pressuposa una correspondència entre aquests cossos i les identitats de gènere (cisgènere: mascle-home; femella-dona).
El sistema integra una relació de desigualtat en la qual el gènere masculí té més poder que el femení (masclisme). Aquest sistema també pressuposa un desig sexual heterosexual que obvia qualsevol altre opció (norma heterosexual-heteronormativitat).
Com qualsevol sistema normatiu, exclou i discrimina les experiències que no s’ajusten a la norma. Aquest sistema genera un marc que determina “què” i “com” hem de ser, fer i sentir.
La interiorització del sistema sexe-gènere ens ha portat a “naturalitzar” aspectes de les nostres relacions socials que tenen a veure amb una norma construïda socialment i no amb una realitat biològica. Aquesta “naturalització” té un paper important en la inconsciència sobre com el gènere travessa les nostres vides modificant la nostra manera d’apropar-nos a la realitat, i, alhora, ens ubica en un espai d’impossibilitat de canvi. De la mateixa manera, els estereotips de gènere es tradueixen molts cops en expectatives i, per tant, poden modificar la nostra manera de relacionar-nos i d’actuar entre nosaltres (com parlem, què diem, què fem, etcètera)
Quan arribem a l’etapa de l’adolescència, aquest aprenentatge ja està consolidat, però des de l’Oficina Jove del Baix Llobregat estem realitzant tallers de diversitat sexual i de gènere a alumnes per tal d’obrir les etiquetes, per donar cabuda a nous missatges que prenen rellevància en aquesta etapa vital. Així, anem obrint les categories per afegir noves etiquetes i cobrir els diferents moments pels quals pressuposem que tothom ha de passar.
Hi ha infinites possibilitats de viure la masculinitat i la feminitat, i, així, l’adjectiu hegemònic ens permet visibilitzar que no és l’única manera d’entendre aquestes categories.
Perquè… hi ha alguna persona que compleixi estrictament la norma? Hi ha algú que es pugui identificar amb tots els estereotips que suposadament li pertoquen? Som conscients dels nostres privilegis? I de la nostra opressió? Què ens porta a mirar amb estranyesa a qui no compleix la norma? Podem identificar la multiplicitat de formes de reproduir els mandats de gènere? Si aquest sistema depèn de la nostra reproducció, el podem trencar?
Si observem amb cura a qui tenim a prop, podem veure que ningú no compleix al cent per cent els mandats del sistema sexe-gènere. La realitat és molt més diversa i conté un ampli ventall d’experiències: cossos intersex que no estan representats en les categories mascle-femella, el paraigua trans*, que qüestiona la correspondència entre mascle-home/ dona-femella i el binarisme ofert per aquestes dues etiquetes tancades i oposades, múltiples maneres de “sentir-se” home o dona que trenquen amb la correspondència home-masculí/ dona-femenina, qüestionaments de la masculinitat i de la feminitat tant en l’àmbit dels rols de gènere com quan ens referim a l’expressió de gènere, i una àmplia diversitat d’opcions de desig sexual. Així mateix, aquest sistema canvia segons el context. Els mandats de gènere no són els mateixos en un espai geogràfic que en un altre, així com tampoc ho són en un moment històric o en un altre ni tampoc en unes cultures que en unes altres. Si pensem en el nostre context, probablement podrem identificar mandats de feminitat i masculinitat que han canviat respecte al nostre passat (segurament trobarem més canvis en el model femení) i molts que continuen vigents, encara que es mostren d’una altra manera. Aquest punt de canvi és un dels més importants, ja que ens mostra que aquest model és una construcció social i no pas un model biològic o natural, i alhora ens obre la porta a poder transformar-lo.
